COLÒNIES DE VILAMAR

L’any 1922, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va trobar en la platja de Calafell l’espai idoni on establir una nova manera de passar l’estiu per a la mainada barcelonina. Aquesta platja era ampla, poc fonda, de sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada i amb una zona d’ombra formada per una pineda, i, a més a més, a tocar de l’estació de tren. L’objectiu de la Comissió de Cultura era formar homes i dones sans, cívics i cultes, afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans responsables, conviure vora la natura, fer exercici físic i excursions, i fomentar la música, la lectura, l’escriptura i la conversa. Els membres de la Comissió bevien dels nous corrents pedagògics europeus que percebien l’educació com un instrument de pau i de solidaritat amb l’objectiu de formar ciutadans lliures. El 16 d’agost del 1922, prop de 300 nens i nenes arriben amb tren a l’estació de Calafell. És el primer grup d’infants que aterren a les Colònies de Vilamar. L’esclat de la Guerra Civil (juliol del 1936) va posar fi a aquest projecte educatiu, a qualsevol diàleg, proposta o innovació pedagògica i al sentit comú. Per això, aquest volum pretén enaltir a tots aquells que van lluitar per la cultura i la salut dels infants, per donar-los veu i vot, i per constatar que l’educació és un element clau, fonamental i renovador de la societat.