El sac dels records

He acabat de remenar el sac dels records amb el bon humor d’un vell que no s’hi veu, que no pot escriure, però que encara té prou taruta per no enrabiar-se amb ningú i anar a la seva. De vell puc dir que tornes a tenir la mirada d’un carallot que començava a jugar a futbol. N’he ballades de totes, bones i males; a la vida m’han burxat, però no puc dir que m’hi hagi avorrit. Sóc capellà, he tingut la sort de no estar ficat en el món clerical, de manera que mai no he fet la punyeta al bisbe i m’he pogut donar a la gent. Ara, així de gran, tot allò que m’ha passat és vist des d’un somriure gairebé divertit. Acubillat pel rector que em va inspirar mossèn Tronxo, el poble de Gósol m’ha fet seu i em reca no ser prou llest per jugar-hi a la botifarra. Déu m’ha protegit i sa Mare se m’ha fet bressol.