LES DUES MORTS DE MARTÍN SERBÒ

5 de novembre del 1927. Martín Serbò es lleva la vida amb un tret al cap. Ho fa tot sol en una habitació de l’Hotel Mansfield de Nova York. Qui va ser l’estrella més gran del seu temps mor en la misèria, només amb set dòlars, records i moltes preguntes. Abans que la bala tanqui l’última actuació, acompanyarem en Martín en un viatge al passat, una rememoració plena de culpes però també d’èxits. Serem testimonis del naixement d’un nou món i de la seva caiguda. Viatjarem per l’Espanya erma de finals del segle xix. Viurem el Londres industrial de principis del segle xx per arribar, finalment, a la consolidació de Nova York com la nova gran metròpoli mundial. En cada racó, en cada estada, intentarem entendre què és el que empeny un home nascut en el no-res a ambicionar-ho tot. En compartirem cada caiguda, cada entrebanc, fins a arribar a ser considerat l’artista més important del seu temps. Tanmateix, darrere de la tenacitat i l’ambició s’hi amaguen renúncies. Tot té un preu i en Martín el va pagar arrossegant les persones que el van acompanyar. Louise Smith, Charles Chaplin o Ada Holms són les veus que complementen el relat.
Serbò només és l’anagrama d’Orbes. La novel·la proposa un joc de miralls, una reconstrucció a partir de les peces disperses, de record i subjectivitat. Una història que reconstruirem a partir d’extractes bibliogràfics de la vida de Marcelino Orbes, personatge real en qui es basa aquesta ficció. Perquè de vegades necessitem explicar-nos una mentida per arribar a comprendre la veritat.