L’ESPIA DEL VIOLÍ

Barcelona, 1936. L’Alain, àlies l’Irlandès, membre de les Brigades Internacionals, coneix la Clàudia en plena rambla de les Flors. Junts descobriran noves maneres de lluitar, sentir, pensar i estimar. Ha començat la rebel·lió de Franco contra la República i la revolució anarquista de la CNT-FAI. Amb aquests moviments socials i polítics que van marcar aquells anys de lluita i clandestinitat, l’Alain i la Clàudia construiran un món propi. A conseqüència d’un crim feixista, l’Irlandès es veurà obligat a fugir a França, però retornarà i compartirà amb la Clàudia una forçosa revenja. Un apassionant thriller del nostre segle, una història sobre l’amor, l’amistat, la traïció i la venjança a la Barcelona tenebrosa d’uns temps, per sort, destinats a desaparèixer.

Amb una bona documentació i una narració molt àgil –amb personatges i fets reals–, Loperena fa creïbles, insòlits episodis de l’època més crua de la postguerra. Una crònica apassionant en la qual es revela que l’espia del violí –en realitat Bernard Hilda, un popular crooner que tocava amb la seva orquestra a La Parrilla del Ritz, el millor hotel de la ciutat– era un agent especial de l’MI6 britànic destacat a Espanya per acomplir una important missió en plena dictadura, quan l’alta burgesia de la metròpoli sobrevivia ballant xarleston i bevent xampany als cabarets de moda per no sentir les descàrregues dels escorcolls d’afusellament, no veure les cues a la porta de la presó Model ni percebre la destrucció sistemàtica de la seva identitat.