Per tal d'incrementar la seva experiència d'usuari i millorar el servei mitjançant els seus hàbits de navegació, utilitzem "cookies" pròpies i de tercers. Si continueu navegant, considerem que accepteu que n'utilitzem. Més informació aquí.
El desembre de 2022 es va posar en servei la
nova estació coberta de Sant Andreu, que
forma part de la xarxa del ferrocarril de rodalia
de Barcelona i de la gran operació de la construcció
de la futura estació intermodal de la Sagrera i la integració
urbana de les vies ferroviàries al seu voltant.
La història de l’estació de Sant Andreu comença
el juliol de 1854 quan es va inaugurar la línia de
Barcelona a Granollers i, amb ella, Sant Andreu de
Palomar estrenà la seva estació de referència.
Les primitives instal·lacions van anar creixent fins
esdevenir un centre ferroviari imprescindible per a
Barcelona. L’estació de Sant Andreu (amb el seu
cognom de “Comtal”), a banda de disposar d’un feix
de nombroses vies que van servir per convertir-la
en estació de capçalera de serveis de rodalia i
serveis regionals, propicià l’establiment de tallers de
manteniment de trens, aquarterament per a formació
de personal ferroviari i un taller de fabricació de
locomotores, La Maquinista Terrestre i Marítima, que
fou capdavanter a Espanya.
Resseguir la història d’aquesta estació convida
a investigar les claus de la gènesi de les línies
ferroviàries que travessen la ciutat de Barcelona,
tant de les de la xarxa convencional com de la
línia d’alta velocitat. A través del coneixement dels
condicionants que ha tingut la xarxa barcelonina,
hom pot trobar matèria primera per comprendre el
funcionament de la xarxa actual de línies passants i
la planificació de les infraestructures del futur en un
context d’humanisme ambiental.